manifestació a sheikh Jarrah i converses a l’horitzó

Porto 4 dies a Palestina i en aquesta ciutat màgica, les imponents pedres que emmurallen el casc antic, semblen mantenir-se impassibles al pas dels anys. Jerusalem està estranya, així la noto jo, els factors internacionals que aquests dies miren tant palestina i quan es convoca el dia global, demà 5 de juny, de boicot a Israel, Jerusalem sembla envellida, aturada en el temps, no s’hi respira ni una gota d’esperança, han perdut les forces de seguir lluitant? o bé, estan deixant que sigui la gent d’arreu del món la que es mobilitzi?, de veritat, perquè ja seria hora. Si se’m permet em quedo amb la segona opció a les butxaques. Perquè avui anem a una manifestació a Sheikh Jarrah on segur podré comprovar que ningú s’ha aturat en el camí de la justícia, en que el poble palestí trobarà ben aviat la pau, l’oxigen i l’anhelada llibertat.

Després d’un bon dinar en bona companyia ens hem dirigit a la “demostration”, que un dels treballadors ens havia dit que era a les 3 del migdia però quan hi hem arribat amb tots els trastos no hi havia ningú a la indicada plaça. Hem preguntat en un comerç i ens han comunicat amb un anglès tan pobre com el meu que era a les 4h. Tan bon punt havíem decidit contrastar la informació un home que ens veia a venir ens ha dit que l’acompanyéssim perquè tot hi faltar una hora podíem anar sota una olivera on esperaven els propietaris de les cases que havien estat expulsats per l’exercit israelià per ara viure-hi famílies de colons israelians. Esperaven que comences la manifestació amb la mirada clavada davant les portes de casa seva, ara esguardades per militar israelians dia i nit. Unes 300 persones, la majoria israelians, s’han reunit per cridar contra els assentaments il·legals i per reclamar la fi de l’ocupació. He tingut el plaer de conèixer la Laura, una noia mexicana, membre del Moviment de Solidaritat Internacional, que entre d’altres, fan guàrdia dia i nit per vetllar que no els passi res a les famílies palestines que s’han quedat sense casa.

Tenia pensat desenvolupar un escrit sobre el dia d’avui de manera estructurada, pas a pas anar descrivint que havia vist i com ho havia viscut, Però, ara, davant del teclat em resulta complicat posar en ordre tantes emocions, la xerrada que hem tingut amb en Yasser m’ha deixat tocada. Avui ho he sentit tot. Parlant del sentit de la cooperació internacional, ell ha desenvolupat tot un discurs carregat de vida i esperança.

Espero donar tot el que puc, per vosaltres, el món no pot tornar deixar al poble palestí sol en mans d’aquest Estat que després de més de 60 anys no atura el genocidi i continua violant els Drets Humans.

“The change is gonna come” cantava enèrgicament Al green i d’alguna manera quan sentia aquesta tarda yasser parlar sobre el seu poble, la seva vida, els seus pensaments he volgut creure fermament que els canvis estan apunt de venir.

Anuncis

Quant a mfreixas

Participar de l'aprenentatge dels infants donant les eines necessàries perquè la diferència sigui tan sols una font de riquesa i no un fa
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a manifestació a sheikh Jarrah i converses a l’horitzó

  1. pau ha dit:

    No deixis d’escriure pq les teves parules son un altaveu més del que tothom ha de saber.

    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s