d’implants coclears a Palestina

La meva feina voluntària consisteix per una banda estar a les dues classes específiques per a nens i nenes amb sordesa, i per l’altra, estar amb les mares i els seus fills (amb trastorns del Desenvolupament i/o discapacitat motriu, la majoria) que s’acullen de 15 dies a 3 mesos per tal de rebre atenció mèdica,  rehabilitació i pautes educatives, que hauran de seguir quan tornin a casa seva i a l’escola pertinent.  Venen amb la mare perquè viuen lluny i requereixen per la seva situació d’una atenció individualitzada, la majoria de nens venen de Cisjordània i de Gaza cada vegada menys perquè Israel no els dóna el permís necessari. Una mostra més com aquest estat sionista juga amb la vida dels nens i nenes Palestins.

tot just, quan vaig arribar fa una setmana, l’escola ordinària s’havia acabat i la majoria d’infants gaudeixen ja d’unes vacances merescudes. Així doncs a les aules només hi  quedem les dues classes d’alumnat amb sordesa, uns 20 nens i nenes, 2 tutores, 2 de suport, 3 logopedes, la coordinadora i jo mateixa.

Tinc moltes preguntes a fer i espero anar desvetllant aquests interrogants a mesura que passin els dies. Però clar, de moment amb el meu nivell d’anglès em veig incapaç de fer preguntes, que podrien denotar xafarderia i intromissió, com quin és el grau de sordesa? el moment de la pèrdua? la localització de la sordesa?, etc. per mi aquestes preguntes són crucials i obtenir les dades em portaria a saber els criteris per inserir implants coclears a Palestina. Jo sóc més de llengua de signes, no me’n amago, però també haig de dir que a vegades és una bona opció, però a vegades, no sempre.

Veig alumnes que tenen un bon nivell lingüístic i una bona percepció auditiva, són nens que col.laboren a classe, xerren molt, que estan motivats perquè segueixen el ritme de classe. Però n’hi ha d’altres que quasi no parlen i tenen molts problemes per articular i emetre fonemes. Signen entre ells i amagant-se sense motiu. Llavors penso que utilitzar la llengua de signes a més a més els seria positiu per un bon desenvolupament cognitiu.

Pel que em va dir la directora el primer dia, en aquesta escola no se signa, i que ja n’hi ha una d’específica de Nens Sords amb Llengua de Signes a Jerusalem. Ràpidament vaig pensar en que també la voldria anar a conèixer.

Aquests dies em recordo de l’Escola Tres Pins de Barcelona, centre pioner en l’aprenentatge bilingüe (llengua de signes i llengua oral) i que aposta per una línia inclusiva on tan alumnes sords com oients comparteixen aula. Si quelcom vaig aprendre allà, va ser a fomentar la comunicació total, perquè cada alumne pugui escollir lliurement els seus recursos per a comunicar-se i desenvolupar-se, on els i les mestres no reprimeixin sinó que ofereixin i ensenyin els diferents tipus de comunicació.

En tot cas, jo aquí he vingut a fer feina, a aprendre i ha col.laborar. I per sort els materials que he portat són adaptables. La setmana vinent intentaré introduir el “Racó dels llavis” per treballar d’una manera divertida les pràxies. Aquest recurs per Educació infantil és molt adequat per tots els nens i nenes independentment de si són d’educació especial.

Anuncis

Quant a mfreixas

Participar de l'aprenentatge dels infants donant les eines necessàries perquè la diferència sigui tan sols una font de riquesa i no un fa
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a d’implants coclears a Palestina

  1. Maria del Mar ha dit:

    Em sembla fantàstic el que estas fent a Palestina i que tanta falta fa, i és fantàstic que hagis obert aquest blog perquè així poguem anar-ho seguint i ens podem sentir més aprop d’aquesta realitat Palestina i de tu.
    Si en algun moment vols que tradueixi alguna cosa que et pugui servir m’ho dius i ho faré el millor que pugui, encara que no tingui cap experiència en aquest camp.
    Endavant i cuida’t molt.

  2. La Issa ha dit:

    Hola María. Qué me alegra que estés por aquellos lugares haciendo lo que uno puede o le dejan hacer. Yo tuve una experiencia parecida en Argentina, hay tanto que hacer y tanto y tantos que cambiar… me incluyo yo misma. No dudes de que lo más importante para toda persona es su desarrollo integral (cognitivo, afectivo, social, … lingüístico ¡claro!) y por ello no debemos hacer del desarrollo lingüístico oral la panacea de la felicidad de una persona sorda, y menos cuando ésta decisión viene de una persona que no es: ella misma. Salut y lluita social!! andavant!!! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s