Esguards

S’enfilen els càntics cap al cel.
com si fossin cadenes d’aire,
amunt,
es deixen anar,
fent de l’oxigen espirals.

Descalça,
la melodiosa harmonia hi balla,
absorbint l’espai a cada passa.

I em mantenc al ras de l’esperança
arrecerada en la coneguda solitud,
fent ulls clucs a la por
guardant la ràbia entre les mans,
esperant…

Anuncis

Quant a mfreixas

Participar de l'aprenentatge dels infants donant les eines necessàries perquè la diferència sigui tan sols una font de riquesa i no un fa
Aquesta entrada ha esta publicada en apartheid, Educació, justícia social. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Esguards

  1. Maria del Mar ha dit:

    Uau! quin poema tan bonic, tan inspirat, tan sentit…
    La veritat és que m’hi identifico molt, molt.

  2. Jordi ha dit:

    Totalment sorprès per la teva poesia. Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s