quan l’ocupació esdevé un estat de l’ànima

Massimo Carlotto es definia a si mateix com un clandestí a l’atzar quan es va va passar la vida fugint de la justícia italiana per haver format part de Luita continua. Carlotto, en el seu llibre autobiogràfic ens obre el seu cor i explica les infinites peripècies per tal de poder sobreviure en aquest món i flotar entre aigües anomenades Mínima expressió de la llibertat. Ell ho diu, que per molt que no estigués entre reixes, seguia oprimit i la clandestinitat esdevenia com el blues, un estat de l’anima.

Rellegint el llibre he pensat sovint amb Palestina, però lluny d’elucubracions intel·lectuals, anàlisis o estudis. Senzillament hi penso, penso en tot allò que hem vist al llarg d’aquest viatge. El que ens han explicat a cada visita, trobada o quan Joujou ens explicava que era ser palestí a les nits, amb els estels de Nablus per paraigües. Bé, potser hauria d’explicar que abans que arribessin els músics, jo ja portava dos mesos per terres palestines. I com d’altres companys de la Xarxa, ja coneixia aquest Poble.

Si heu seguit les aportacions dels músics en aquest bloc, haureu pogut copsar fins a quin punt la ocupació sionista forma part de la vida quotidiana de cada palestí i palestina.  Jo no us en donaré més exemples, és evident el que està passant i arribats aquí, qui no es posicioni envers la solidaritat amb els febles i els ocupats, no té raó de definir-se com a ésser humà.  És exasperant com a dia d’avui, a casa nostra, encara et trobes amb gent que dóna suport a l’estat d’Israel,  i sense que la vermellor els esclati a la cara! I això resulta molt curiós quan veus que a les manifestacions que es duen a terme als territoris ocupats hi creix la presència israeliana.

Ja hem tornat a casa fa uns dies, a la nostra realitat, amb molta feina per endavant. I amb un projecte preciós que no seria possible sense la implicació de cada un dels músics que han participat enguany. Si hagués de definir com els he vist a Palestina, us diria que de la manera més humil han fet més gran l’escletxa de llum i esperança. La clivella de l’ànima ocupada que entre tots i totes hem de fer créixer, no oblidant i cridant fins que se’ns esguerri la veu.

Singu, Pau, ro, Guillamino, seguí, pere, Jmarc, Nadal, Arnau i Bolu.  Mahmud Darwish va escriure que el poble palestí:”Y escribimos nuestros nombres, piedra tras piedra…” vosaltres teniu les cançons!

Anuncis

Quant a mfreixas

Participar de l'aprenentatge dels infants donant les eines necessàries perquè la diferència sigui tan sols una font de riquesa i no un fa
Aquesta entrada ha esta publicada en apartheid, Educació, justícia social. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a quan l’ocupació esdevé un estat de l’ànima

  1. roger ha dit:

    molts ànims, Maria. Ja t’enviaré la ressenya personal del llibre quan l’hagi llegit. sisplau no t’enfadis per no haver-te seguit virtualment… hehehe…

    petons i abraçades, seguim en contacte-e!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s