5 minuts d’absència

Aquest matí després de fer l’entrada dels nens a l’escola he pensat que un moment tan meravellós es mereixia una actualització al bloc i així per fi retornaria a aquí per poder explicar els meus aprenentatges i inquietuds envers l’ofici de mestra, des d’un punt de vista actiu envers el sistema educatiu i la societat. Però a la tarda ha passat quelcom a l’aula que em fa explicar-ho abans.

Hi ha tardes en que la classe ens dividim, la sort de ser ser dos tutors a l’aula ho permet. Bé crec que és important deixar clar que la meva plaça és de substituta i un dels nois degut a la seva situació necessita d’una sola persona per poder atendre’l com es mereix. Per altra banda dir que ara estic en una Escola d’Educació Especial amb infants i adolescents amb greus trastorns com l’autisme i la psicosi.  Així doncs jo restava a l’aula de reforç amb tres dels alumnes, dos nois i una noia. Ella, la Y ha tingut una crisi, la primera des de que ha tornat a l’escola després d’una llarga estada al seu país natal, la Xina.

Aprofito quan estem en petit grup per anar fent les feines un per un mentre els altres es distreuen amb el que més els agrada. Pintàvem amb les ceres per acabar realitzant un mural sobre la casa ja que estem treballant l’entorn proper. Per tal de que us feu una idea de com és la Y només dir-vos que és l’alegria de la classe, parla molt però només en xinès, i quan entra a classe diu en català i alçant molt la veu -BON DIA!!!HOLA!!!. No se li acaben els somriures per ningú i és molt carinyosa i entranyable. Em fa molta gràcia quan entrem al menjador perquè té molta gana i s’entusiasma només veure el menjar ( a casa no li posaven esmorzar i al final he optat per portar una capsa de galetes a la classe….) així que entra al menjador cridant a tothom HOLA HOLA HOLA….Tothom somriu perquè és impossible de no encomanar-se d’aquesta senzilla felicitat.

Doncs en un moment donat, assentada, ha deixat de pintar posant els braços sota la taula. No somreia i no atenia a les meves demandes de que si li passava quelcom. Ha començat a articular la parla, però no hi sortia veu de la seva boca. Tenia la mirada perduda i l’iris anava cap a la dreta. Sabia que una cosa d’aquestes podia passar i com la infermeria està just al costat de l’aula he buscat consell i ajuda. La C m’ha explicat que era una crisi d’absència i que no podíem fer res més que estar amb ella, parlar-li i acompanyar-la amb la crisi. Han estat tan sols cinc minuts però ha estat dur perquè la vida que els està tocant viure és molt injusta, però  també ha estat admirable la seva capacitat de superació. N’hem d’aprendre tant de la vida i el nostre deure com a mestres és fer-los feliços perquè s’ho mereixen!!!

Anuncis

Quant a mfreixas

Participar de l'aprenentatge dels infants donant les eines necessàries perquè la diferència sigui tan sols una font de riquesa i no un fa
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 5 minuts d’absència

  1. Maria del Mar ha dit:

    Moltíssimes gràcies per compartir amb nosaltres aquesta vivència. És emocionant i trist que a un infant li passi això, però omple d’esperança veure que aquesta nena té tan de suport a l’escola i sobre tot per part de la mestra. Aquest acompanyament en els minuts d’absència és molt important, i encara que no ho sembli, segur que la criatura ho ha copsat. Ànims i endavant en aquesta tasca tan difícil i tan necessària alhora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s