Ni per terra, ni per mar, ni per aire

Maria Freixas, Barcelona [L’ACCENt 206]

foto mushir

Israel torna a bloquejar la solidaritat internacional amb Gaza.

Si algú tenia dubte de quin era el poder de l’Estat d’Israel per poder moure fitxes i prendre decisions més enllà de les seves fronteres, en les darreres setmanes es fa palesa la seva capacitat per a fer i desfer en benefici de la seva estratègia sionista. Ni per terra, ni per mar, ni per aire es podrà visitar Palestina amb finalitats solidàries, sobretot si parlem del territori enclaustrat al sud-oest de l’ens artificial jueu que és Gaza. Ens trobem davant d’una esperpèntica actitud ja coneguda per part de l’estat d’Israel, però sobretot cada vegada més extrema i deplorable pel que fa al paper que estan realitzant els organismes internacionals i alguns Estats i països.

Així doncs, qualsevol aroma que pugui fer olor a llibertat és tant sols una cortina de fum on s’hi amaga un pla israelià cada vegada més maquiavèl·lic i llunyà a un procés de pau real i just per a la població palestina.

Per terra

L’any 2006 vaig viatjar a Palestina per primera vegada i, un cop a Jerusalem, iniciàvem els tràmits per entrar a Gaza mitjançant el consolat de l’Estat espanyol. Teníem els papers en ordre i malgrat els diversos viatges al barri on es troben la majoria de les ambaixades, els impediments varen ser uns quants i contradictoris, notificant-nos finalment que no podíem entrar a Gaza. D’això, ja en fa 5 anys, però no cal ni anar tant lluny ni parlar del meu cas en particular, sinó que esdevé incomptable la quantitat de persones i personalitats que s’han quedat a les portes dels punts de control fronterers amb el territori de Gaza. Tant sols sota estrictes requeriments i una mica de sort, hi ha alguna possibilitat per entrar-hi.

Per mar

Quan encara no havien passat massa dies de l’aniversari en què la primera Flotilla viatjava a Palestina per tal d’intentar trencar el bloqueig que pateix Gaza i en què el vaixell Mavi Màrmara de matinada es va veure sorprès amb l’assalt surrealista de l’exercit israelià, en què van assassinar 9 persones i una cinquantena van resultar ferides, la segona edició es va posar en marxa rumb a Palestina, el passat 1 de juliol. Enguany, formada per més d’una desena de vaixells i unes 500 activistes en representació d’una cinquantena de països, d’entre les quals 40 són de l’Estat espanyol.

Un dels objectius de la Flotilla és trencar simbòlicament el bloqueig que va ser implementat per l’Estat d’Israel fa més de 4 anys. Així doncs, divendres 1 de juliol, les diferents embarcacions tenien pensat iniciar el viatge des de diferents ports grecs, però les forces de seguretat hel·lenes van impedir-ne la sortida. Abans del bloqueig, però, es van descobrir diversos sabotatges a algunes de les embarcacions que haguessin pogut causar la inundació d’algun d’aquests vaixells.

L’Estat de Grècia té el cul llogat i, com diu la dita, no pot seure quan vol i es fan molt creïbles les diverses fonts afirmant que Grècia hauria rebut beneficis econòmics a canvi de cedir al reclam d’Israel per tal de no deixar que els internacionals trenquessin el bloqueig a Gaza.

Per aire

Per últim, la campanya internacional “Benvinguda Palestina”, ubicada sobretot a l’Estat francès, però amb la participació d’altres països, així com de la mateixa Palestina, va engegar una iniciativa per aire, volant en massa fins a l’aeroport de Ben Gurion. L’objectiu era denunciar Israel i la pressió sionista per no deixar entrar internacionals solidaris en territori palestí arrel dels fets de la Flotilla, així com també per tal de commemorar el setè aniversari en què el Tribunal Superior de Justícia va sentenciar l’aturada i retirada del mur de l’apartheid. Aquest divendres passat, 8 de juliol, centenars de persones han estat vetades a viatjar en els mateixos aeroports d’origen, d’altres han estat ja deportades, així com més d’un centenar resten detingudes a l’aeroport de la capital israeliana a l’espera de ser deportades en les properes hores.

S’agreugen els impediments per entrar a Gaza

Anar a Palestina per demostrar la teva solidaritat es pot convertir en una odissea complicada, però si parlem del territori de la Franja de Gaza, segurament les possibilitats d’arribar són mínimes, per no dir nul·les. A partir d’ara, s’hauran d’extremar les precaucions si es vol ser solidari amb Palestina des del mateix territori; encara que fins ara ja era complicat, no queda dubte que el panorama actual del moviment de solidaritat ha de prendre consciència de les dificultats.

Una actitud com la que està demostrant el govern israelià i una magnitud envers l’acció-reacció que va in crescendo, alhora que abasta sectors més amplis, fa que ens trobem en dues línies de lluita clarament marcades: d’una banda, es tracta de seguir fent pressió directa als territoris palestins, sobretot pels moviments de solidaritat, buscant alternatives per saltar-se les normes per no trencar també l’aïllament davant el món en què viuen els palestins en territoris ocupats; de l’altra, motivar i fer entendre a la resta de moviments socials i organitzacions per tal que contemplin el boicot a Israel com una campanya inherent en el seu discurs antiimperialista i en les seves línies de treball.

Mur de l’apartheid: 7 anys d’incompliments

M.F., BARCELONA.- Les conclusions de la Cort Internacional de Justícia de l’Haia, amb data 9 de juliol de 2004, sentencien, en primer lloc que “La construcció del mur que està alçant Israel, la potència ocupant als Territoris Palestins Ocupats (TTOO), incloent Jerusalem Oriental i els seus voltants, i el seu règim connex, són contraris al dret internacional.” I en el segon punt, “Israel està obligat a posar fi a les seves violacions del dret internacional; està obligat a aturar immediatament els treballs de construcció del mur que està alçant als TTOO, incloent Jerusalem Oriental i els seus voltants, a desmantellar de seguida l’estructura que ha alçat, i, immediatament, a revocar o deixar sense cap efecte tots els decrets legislatius i normatius amb ella relacionats, d’acord amb el paràgraf 151 d’aquesta Opinió.”

D’altra banda, el Tribunal també diu que “Israel està obligat a fer reparacions per tots i cadascun dels perjudicis i danys causats per la construcció del mur als TTOO, incloent Jerusalem Oriental i els seus voltants.” Però la idea del mur a Cisjordània no era nova.

Des de 1994, Gaza, amb una població actual d’aproximadament 1.5 milions d’habitants i una extensió de 360 km2 que la fan una de les zones més poblades del planeta, està completament envoltada per una barrera que aïlla als palestins que hi viuen de la resta del món.

Anuncis

Quant a mfreixas

Participar de l'aprenentatge dels infants donant les eines necessàries perquè la diferència sigui tan sols una font de riquesa i no un fa
Aquesta entrada ha esta publicada en apartheid, justícia social. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s