L’autisme un tren sense parades?

“Em tremole la pell de tal manera que em note el bombeig del cor o és a la inversa i el culpable és el meu cor que fa tremolar la meua pell. Tanque els ulls i una sensació em recorre tot el cos, des del cap fins a les puntes dels dits. Pense que estic a flor de pell i els meus pensaments són molts i els sentiments infinits. A la feina amb els meus m’emociono i em pose trista perquè em diuen que en R aquest curs ha empitjorat i em d’esperar al diagnòstic i les pautes del psiquiatre per poder treballar amb ell de manera correcta. Jo em faig creus i pense que no pot ser veritat perquè jo connecte amb ell i ell em reclama! No podria suportar que se’l enduguessin en un d’aquests centres on segurament acabarà més allunyat de tot i més immers en el seu món que per ara sembla ser un tren sense parades. I pense amb els silencis i els seus significats, pose paraules a les mirades silenciades. T’abraçe tan fort que no saps com se m’encongeix el cor quan et veig perdut entre tants somriures i jocs. Avui t’ho jure que faré tot el possible perquè no se’t enduguen d’ací i buscaré tots els recursos i metodologies, preguntaré i llegiré fins que les parpelles no aguanten la son. Per tu petitó, em quedaré en silenci i m’acostaré al teu món. El silenci també parla i sovint tot ho diu, el que pense i el que sent.

Aquest text el vaig escriure al meu bloc, tot i que pot semblar un pèl cursi i exagerat, penso que descriu perfectament quins han estat el meus sentiments cap a les pràctiques i en concret amb la intervenció, que preferiria anomenar-ho com una aprenentatge comú. Sobretot descric la meva tristesa quan en la primera reunió amb l’EAP i el CSMIJ van plantejar la via del centre especialitzat com a única via possible i vàlida d’escolarització per en R.

Aquesta intervenció o aprenentatge conjunt amb la Universitat, l’escola i sobretot amb en R és una feina inacabada i, partint d’aquí penso extraure reflexions i no conclusions perquè encara queda molta feina per fer i els objectius marcats no tenen un inici i final fix. Estem a principis d’any i les pràctiques s’han acabat, aquest treball l’he de presentar la setmana vinent i jo encara he de tornar a l’escola perquè vull veure com va el treball amb els nous materials i també perquè vull estar al cas de com es continuant relacionant escola i Universitat.

Tot i que no puc fer una avaluació concreta amb uns resultats tangibles si que puc dir que hi ha hagut un aprenentatge i uns canvis o signes positius amb el R però partint de que jo també ho he viscut, em refereixo a que l’educació és conjunta i tots en formem part, no només els i les alumnes . Suposo que també és degut a que ens hem anat coneixent i la confiança és molt important per tal de poder treballar. Hem viscut de tot i ha estat molt enriquidor i personalment m’he sentit molt involucrada aportant tot el que he pogut. Hi ha dies en que m’he vist superada donant cops de cap en una paret, sense poder comunicar-me amb ell el qual m’ha causat una gran tristesa i impotència. Però hi ha dies en que ha estat realment satisfactòria, ens hem comunicat i hem treballat plegats, he entès les necessitats i demandes del R i així hem estat productius ja sigui amb feina o amb els somriures arrencats. No puc saber la causa però a l’inici el veia més immers en un món d’incomprensió, de poc interès pel que passava al seu voltant, aparentment semblava infeliç. Les últimes setmanes em va semblar que la comunicació havia fet un canvi qualitatiu i quantitatiu, les relacions amb els iguals havien passat dels jocs amb un únic nen a interactuar amb més nens i nenes. Mostrant més interès per la resta de la classe, fixant-se amb el que fan i deixen de fer quan abans estava pràcticament tot el dia mirant al sostre i submergit en els seus pensaments. Amb mi també hi havia quelcom diferent, m’explicava més coses i en algun cas treballar durant més d’una hora seguida fent un poema plegats o senzillament entendre’l quan reclama atenció i intentar donar-li el que necessita. Hi ha una frase molt bonica que diu “en els detalls hi ha l’essència de la vida” i són aquests petits detalls en que jo centro la meva valoració perquè un nen com el R, que en principi resulta que entre d’altres característiques demostra poc interès pels demés o dificultats per establir vincles afectius, preguntava per mi i volia saber de mi quan jo no era a la classe, penso que per insignificant que pugui semblar aquest detall resulta ser una senyal de que l’informe que havíem fet és erroni. Això que anomenem falta d’interès no és cert i ens hauríem de centrar en buscar la manera d’entendre’l i captar les seves demandes a partir de la seva manera de fer-ho i no com hauria de ser o esperem que sigui. Aquest és el mal de les generalitzacions i com a mestres hem d’estar preparats per canviar la direcció o el punt de vista comunicatiu, sovint ens pensem que no es comuniquem però, l’error, potser el que hauríem de fer és intentar posar-nos al seu lloc i estar atents perquè crec que en R ha establert un vincle afectiu amb mi i viceversa.

Jo no tinc molt clar que és el que s’ha de fer, que necessita exactament pel que fa a nivell acadèmic però, si que parteixo de que ha de ser feliç i l’entorn a de facilitar el seu desenvolupament mitjançant un aprenentatge significatiu a partir d’un enfocament individualitzat per tal de que pugui avançar. Això sempre partint de que ha de passar en un entorn normalitzat, i aposto clarament per una filosofia inclusiva i no per la opció de treure’l fora de l’escola ordinària i portar-lo en una escola especialitzada. Sempre podem fer més i un context habilitador i preparat per acollir tots els infants és la millor manera per contribuir en una futura societat inclusiva i no marginal.

[part de la memòria de pràctiques]

Anuncis

Quant a mfreixas

Participar de l'aprenentatge dels infants donant les eines necessàries perquè la diferència sigui tan sols una font de riquesa i no un fa
Aquesta entrada ha esta publicada en apartheid, Educació, justícia social. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s