Anna Rosselló [Memòries d’una dona lluitadora]

Publicat a l’accent núm.221

UNA DONA SENSE POR
L’autora del llibre Vençuda sí, doblegada mai! va nàixer a Flix l’any 1923 i diu que ha perdut batalles, però que en cap cas ha estat mai doblegada. Ens explica, a l’inici d’aquesta autobiografia fascinant, plena de lluita i tendresa, que ha estat vençuda per raons com no haver pogut evitar l’empresonament de la seva filla i les brutals tortures que va rebre a la comissaria de la via laietana l’any 1975.

Ho va tenir clar des de ben petita. Aixoplugada en els seus pensaments particulars, amb una forta construcció del propi jo i unes ànsies d’aprenentatges vitals, va desenvolupar-se autònomament, ja que no va ser pràcticament escolaritzada; aquesta va ser una opinió i posició política entorn els esdeveniments que s’anaven succeint a l’Estat, al Principat i també en l’entorn familiar. Amb una melodia pròpia, descriu amb una capacitat sorprenent la duresa de la seva realitat viscuda, de com la presó ha format part d’ella, com va viure l’exili amb el seu company, la batalla quotidiana per a sobreviure al franquisme amb dignitat, les reunions clandestines, els enfrontaments amb la policia feixista; seguiments, escorcolls, amenaces i, sobretot, l’enteresa en el reclam de justícia quan la seva filla va ser empresonada diverses vegades per ser independentista.

De la mà del llibre, podem fer un viatge per les latituds vivencials de l’escriptora, una novel·la que també et delecta amb pinzellades de poemes sorprenents, escrit amb el cor, des de la humilitat i amb un estil propi que reflecteix una vegada més la capacitat “transgressora”, ment alliberadora inherent en la personalitat admirable de l’Anna Rosselló. I dic una vegada més, perquè si busques en la seva biografia, et trobes amb una vintena més de llibres publicats conjuntament amb el seu company, ja mort, Josep Travesset.

ABYA YALA
L’Amèrica marginada és, personalment, un dels llibres més destacats i de reedició urgent ja que esdevé un exemple de solidaritat internacionalista, relatada a quatre mans. Amb Travesset, van endinsar-se en la quotidianitat dels pobles colonitzats, a peu i mitjançant un cotxe-llar empès per l’euga “Nineta” i acompanyats de la seva filla de tant sols 7 anys. Van recórrer més de 15.000 km, des del Brasil fins a Mèxic, passant per Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala. Tanmateix, sense deixar terres americanes, caldria esmentar el llibre No són tres-cents milions, amb el 12 d’octubre per comú denominador; també arrel del viatge per terres ameríndies, desmunten el mapa conceptual del que s’anomena Espanya i territori de parla espanyola, i analitzen què s’hi amaga al darrere d’aquest projecte artificial per explicar la veritat i la història dels pobles oprimits, tant a la península com al continent americà.

Quan, per atzar, els seus llibres van caure a les meves mans, em vaig sentir, des del primer instant, en deute amb l’Anna, tant des d’una òptica de gènere com de militància política, i penso que aquest hauria de ser el precedent per a homenatjar-la com cal ara que encara la tenim present; li hem de donar les gràcies pel llegat escrit que ens deixa. Al meu parer, que Anna Rosselló és una dona lluitadora i que no ha estat mai vençuda esdevé una fracció irreductible. Ha empès cada porta tancada fins a obrir-la, amb la convicció de no aturar-se en la lluita internacionalista i de la seva terra, els Països Catalans, per avançar en la justícia social, demostrant que l’alliberament de la dona i la igualtat es guanyen a cada passa i en són part inseparable.

Maria Freixas i Alió

Anuncis

Quant a mfreixas

Participar de l'aprenentatge dels infants donant les eines necessàries perquè la diferència sigui tan sols una font de riquesa i no un fa
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Anna Rosselló [Memòries d’una dona lluitadora]

  1. Joan ha dit:

    Hola Maria,
    Sóc Joan Inglada de l’Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats. Vaig conèixer la història de Josep Travesset i Anna Rosselló, a través de l’Associació Catalana d’Esperanto (KEA) que als anys 80 distribuïa els seus llibres en el seu Libroservo. Havia llegit dos dels seus llibres (i potser algun altre): “No són tres-cents milions. Estudi sobre les ètnies sotmeses a l’estat espanyol” i “O catalâo” (un català a l’Amazònia).
    Fa uns 15 anys vaig parlar amb l’Anna per telèfon. Vivien al Guinardó. Li vaig preguntar on es podrien comprar els seus llibres, concretament l’últim, ja que l’havíem regalat a un company de la feina (Pirelli de Vilanova i la Geltrú) que va ser destinat al Brasil. Em va dir que a les botigues ja no s’hi trobaven. El meu interès era recuperar-lo i l’Anna em va dir que anés a visitar-la que me’l regalaria. No recordo que va passar. Jo llavors estava ficat en molts enrenous, esperantistes, polítics i sindicals, i suposo que “la feina -l’altra” me’n va distreure i no hi vaig anar.
    Ara, a través de la xarxa, blocs i feisbuc, tenim activitat internacional diària i els contactes amb esperantistes del Brasil em van portar a recordar el tema i estava interessat en recuperar aquest llibre. Vaig intentar trobar informació a la xarxa i vaig trobar el teu bloc i també vaig localitzar la Carme en actes del “Dret a decidir” al Penedès. A través d’un amic del FB de la CUP de Subirats vaig aconseguir el correl i vaig localitzar la família Travesset-Rosselló, a Sant Pere de Riudebitlles i ja tinc els llibres.
    El motiu de fer aquest comentari està relacionat amb l’útim paràgraf del teu article. En concret, tenim una proposta, que encara no puc fer pública però que m’agradaria comentar-te en privat. T’he afegit al Google+.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s