2002-2014 a propòsit d’aquests dies[6a crònica]

Imatge
#somosunejercitodepaz

Un dels hastags impulsats aquests dies, no només per a combatre la retòrica manipulativa de la oposició veneçolana, sinó també al meu parer, és un lema que fa honor absolut a la fisonomia chavista. Perquè si alguna cosa m’ha quedat clara, ja ho sabia, però la successió dels fets els darrers dies, fan palesa la meva admiració cap a aquesta majoria de veneçolanes que lluiten cada dia i ho fan des de la convicció i també des de l’amor. Hauré de recórrer al terme de Galeano que en algun dels seus llibres vaig llegir i que és el mot “Sentipensante” per a descriure la lluita bolivariana. Pensar sentint i sentir pensant. No és poca cosa…. 

 
Crec que és important destacar que aquesta crònica no hagués estat la mateixa sinó fos perquè visc a la zona residencial de chacao, el meu és un testimoni accidental d’una catalana al cor de les protestes no-pacífiques de la dreta i extrema dreta veneçolana. Així doncs, ens trobem que fa ben bé cinc setmanes que van començar unes protestes d’estudiants, arrel suposadament, per a demanar seguretat a la universitat. Aquí faig un apunt encara més personal que l’escrit en general i per enèsima vegada em faig la pregunta: – Per què  la oposició s’entesta en fer veure o creure’s que la inseguretat és un tema que tants sols els afecta a ells?. Nàixer i viure en un cerro o fabela és violència, just on NO viuen els que protesten i que justament Chávez va ser el primer polític que va girar la vista cap als barris, va ser qui va centrar-se en ells, en aquesta majoria de la població, els i les invisibles, donant la vida fins el darrer moment per aconseguir justícia social, damnificant-los amb la memòria històrica, i l’inici de regeneració sistèmica necessària per a curar la malaltia més injusta que és el saqueig i la destrucció d’un poble.
 
La cultura de  la política protagònica i l’organització col.lectiva xoca frontalment amb l’oposició d’arrel individualista. Sobre aquest tema m’agradaria destacar la satanització de la paraula “colectivos”. En algun moment determinat de les protestes, els manifestants parlaven dels colectivos com l’enemic, i en un País com aquest on mana el safareig i la rumorolgia doncs es va estendre com una bassa d’oli i els mitjans de dretes i la gent dels barris benestants cridaven constantment contra los  colectivos.  Destruir ha estat la quimera que ha marcat el camí dels actes vandàlics; l’agressió als transports públics és un clar exemple de com es materialitzen les seves protestes, destrossant el metro i el metro-bus tant sols perquè es un símbol del sistema bolivarià, perquè us feu una idea; el bitllet senzill val 1,5 bolívars i el transport privat, les famoses camionetiques, en valen 6 bolívars. Contradicció esperpèntica de les reclames de les manifestants de classe mitjana i alta, clar ells tenen cotxe privat i no utilitzen el transport públic….
 
Els talls de carretera i autopista han estat constant, obstaculitzant la quotidianitat. Més tard les institucions públiques eren l’objectiu, malauradament tinc a vista l’entrada del ministeri de transports terrestres des del pis on visc i el modus operandi ha estat el mateix; les guarimbes instal.lades després de dinar, un munt de brossa, mobles i de tot cremant els carrers per tallar-ne el trànsit, l’atac a les boques del metro que provoquen el tancament de la línia, quan el sol se’n va surten tot de persones encaputxades i comencen les agressions amb cóctels molotov, tot plegat pot durar unes 2-3 hores depèn del dia, fins que arriba la Guàrdia Boliariana que per frenar els atacs utilitza gasos lacrimògens i els tancs d’aigua, aquests enfrontaments poden durar fins a tres hores més, havent-hi nits que fins les 3 de la matinada no pots dormir per tot plegat. En cap cas hi ha agressió de la policia i s’hi n’hi hagut de premeditada el Govern obre una investigació i retira els funcionaris ipso facto. Alguns veïns entre tant de rebombori animen a les encaputxades a crits de matar la policia. L’endemà tot plegat es tradueix en uns carrers( els seus) plens de brossa escampada cremant que el fum fa plorar a tothom, i  les empremtes dels seus objectius; com per exemple pintades de “muerte a los rojos” o la foto que us adjunto d’un ninot penjat que emula un metge cubà…Per altra banda i una vegada més com ja sabem a casa nostra, la manipulació de les paraules, llibertat, dictadura, etc….Si jo ara tingués la sort de viure en un barri popular no us podria haver fet aquesta crònica perquè ni tant sols hagués estat conscient d’aquests successos. Veneçuela i sobretot Caracas es mou entre l’amor i l’odi, el contrast increïblement injust que s’ha diluït d’arrel a causa de la desigualtat flagrant que són les divisions socials. Esdevé palpable sens dubte el sentiment de superioritat, l’odi al negre, a la gent dels barris.
 
 
9/335:
De tot Veneçuela 9 municipis són els què en aquests dies s’estan visquen explosions de violència absurda i el més preocupant; com treu el cap el feixisme. El surrealisme d’on els rics, la gent de classes benestants protesten. la resta; 335 municipis on es respira pau i revolució, #somosunejercitodepaz i els plans de l’oposició feixista, una vegada més i esperem que així sigui per sempre, han acabat esquitxant-los a les mans, el mateix líder d’extrema dreta, Leopoldo López havia de ser assassinat pels seus i el govern en descobrir-ho van pactar la seva entrega[llàstima del show] per assegurar-ne la seva vida…aquí podeu veure declaracions de la seva dona amb data de 19 de febrer: http://www.youtube.com/watch?v=UUmWhHdIjGo&feature=youtu.be

Una d’aquestes nits, de toc de queda imposat per les guarimbes violentes, vaig vore el documental dels fets de Puente Llaguno, aquest pont és a la vora del Palau presidencial de Miraflores i els fets van ocórrer l’11 d’abril de 2002, 19 assassinats calculats fredament per a poder realitzar el cop d’estat a Hugo chávez que finalment va durar només 48 hores, aquí en teniu l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=fkrAI72ct-I

A dia d’avui continuo pensant que es fa evident la mateixa estratègia, la d’aconseguir la confrontació al carrer per tal de provocar un ambient de guerra civil, aquesta vegada però, encara que ja siguin aproximadament 25 víctimes ( ja siguin víctimes de franctiradors, morts directes de les guarimbes, etc..) res és casualitat, tot forma part del pla perpetu, conjuntament amb els sabotatges elèctrics, alimentaris, econòmics, etc… el d’aconseguir el poder per via violenta ja que electoralment la oposició en 15 anys ha estat incapaç de guanyar per la via democràtica. I sempre, tota maniobra, amb la col·laboració dels mitjans internacionals.
 
I a l’altra banda de l’oceà, el gran mar que ens separa però què alhora ens fa empetitir les distàncies gràcies a les nostàlgies, els records i la solidaritat, i veig al company Jorge recio. El podeu veure aquí en un petit vídeo del seu testimoni: https://www.youtube.com/watch?v=XfSpYgDhyRc
Jorge actualment és funcionari del consolat bolivarià a Barcelona. I va ser víctima directa d’un tret a Puente Llaguno, una bala intencionada que el va deixar en cadira de rodes quan feia fotografies de la barbàrie, d’un dia que durarà anys. Dues imatges per a una mateixa persona, els 12  anys no han canviat res i ho han regirat tot, la memòria del poble veneçolà segueix intacta però la seva quotidianitat no defalleix; sempre amb la victòria prement les dents, alçant ben fort els punys, combatent el monstre de l’imperialisme. Amb les pestanyes closes I amb el pensament ben endins del No Volveráán…
va per tu Jorge  que et va canviar la vida, la teva i la de tot un poble!

parafrasejant Estellés i després d’un any de la mort del Comandante…quants vius i caben en una mort? doncs en Chávez, milions…

una abraçada transoceànica!!!!!

Anuncis

Quant a mfreixas

Participar de l'aprenentatge dels infants donant les eines necessàries perquè la diferència sigui tan sols una font de riquesa i no un fa
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s