En defensa d’Afrodita i el patiment estalviat [1a part]

editat per @TigrePaper

editat per @TigrePaper

Un dels objectius del llibre i ho diu explícitament Na Pai és reflexionar sobre les nostres relacions, com les duem a terme, com les vivim i com les sentim. Ras i clar. En principi pot semblar que aquest pot esdevenir un exercici senzill a realitzar. A mesura que llegeixes el llibre, però, he estat gratament sorpresa de la qualitat i quantitat de beneficis que me’n duc un cop l’he llegit. Això si, ha estat com una sacsejada, com si t’agafessin pels peus i t’espolsessin bruscament durant una bona estona. Acabes el llibre i et poses dempeus com pots, i un cop t’has refet te’n adones que al camí que trepitges brilla com mai i que fins i tot t’ha canviat la cara. Deu ser allò del Karma. Ser conscient de l’acte recíproc de la paraula i el pensament. Teoria i praxis del bagatge intern conflueixen gràcies a algunes de les lectures [ a mi em serveixen uns capítols, a tu potser uns altres]. Tot plegat finalment per obtenir unes eines determinades que existeixen i se’ns amaguen premeditadament.

A finals d’estiu de 2011 vaig publicar un article a la Directa què portava per títol «La lluita com a herència» en ell vaig intentar transmetre el meu neguit envers les formes de relació i la reproducció, de com urgia la necessitat d’aturar la hipocresia inherent no només en les relacions afectives i sexuals sinó al capdavall la contradicció de base, la que arrossega una mateixa com a ésser individual. Durant molts anys havia estat molt de Bauman, suposo que d’alguna manera em donava respostes i és cert que en part té molta raó, no puc deixar de tenir-lo en ment però ara escrivint sobre Afrodita potser tot plegat és un excurs per al vell Bauman, qui sap. Perquè per molt que el llegís amb fervor i admiració hi havia respostes que seguien sense arribar, sobretot en l’apassionant món de les relacions afectivo-sexuals i la reproducció[és curiós el mapa que una pot arribar a fer, l’anàlisi d’entendre que les problemàtiques de totes les relacions siguin quines siguin s’originen sempre per culpa del sistema monogàmic]. D’acord, potser és cert que acabo de baixar de la figuera, no he descobert cap enigma, però no em fa cap recança dir que per mi el llibre ha estat un gran descobriment. Per altra banda trobo què algú ho havia d’escriure i parlar-ne obertament, en català i des del nostre moviment. Gràcies Na Pai, de tot cor. Però si tot plegat és tant evident perquè la majoria de nosaltres optem per seguir patint, innecessàriament?

Un altre dia continuaré amb aquesta ressenya, ara però, coincidint amb el primer dia de l’any 2015 us faig la recomanació de llegir-vos el llibre. Si voleu fer un repàs de les vostres relacions, un viatge pels patiments passats o presents [que espero que passin a millor vida ben aviat] si us voleu perdonar a vosaltres mateixes, perdonar les vostres companyes de viatge i demanar-los també perdó. Podem començar plegades la necessària revolució de base i si ja l’heu començat com Na Pai o les demés col.laboradores del llibre, feu-nos partícips!!!

Anuncis

Quant a mfreixas

Participar de l'aprenentatge dels infants donant les eines necessàries perquè la diferència sigui tan sols una font de riquesa i no un fa
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s